dilluns, 27 de setembre del 2010

28 de setembre de 2010

UNA VISIÓ DE FUTUR...MALGRAT TOT.

De vegades m'he autoacusat de tenir una visió massa pessimista de l'actual situació de l'educació a Catalunya . Em dic a mi mateix que no ha de ser així i m'adono que, certament, la visió m'ha anat canviant amb el pas del temps. Possiblement, els esdeveniments del que considero una política educativa nefasta d'aquests darrers 4 anys em dificulten mirar cap endavant i configurar un discurs d'esperança i d'oportunitats de millora, però tot i amb això vull situar-me aquí, en aquesta cruïlla en què conflueixen algunes decepcions, algunes certeses i moltes, moltes esperances per compartir amb vosaltres.

Catalunya, efectivament, era puntera en educació abans de la Guerra Civil. Als aires organitzadors i fundacionals del noucentisme, s'hi havien afegit, a més, les inquietuds intel•lectuals i europeistes de molts i moltes ensenyants que, amb ganes de situar l'infant i el jove en el centre de l'educació, havien buscat fórmules innovadores per fer de l'ensenyament un projecte de país. I gairebé ja ho havien aconseguit quan els avatars de la Guerra ho van tirar tot per terra...

Amb la Dictadura arriba una escola tradicional i tradicionalista, evangelitzadora i espanyolitzadora, però una escola preocupada per instruir i per educar ni que fos com a "arma" per a persuadir i "domesticar". Una escola molt pendent de la moral, dels continguts, del nivell, de l'exigència, dels resultats i de poca cosa més... Amb unes formes molt discutibles – això sí- però amb dos objectius clars i irrefutables: ensenyar i adoctrinar. En tot cas, arraconem el segon i tinguem present el primer, ni que sigui perquè molts dels qui avui ensenyem vam fer la primera formació en aquest model acadèmic...

En arribar la democràcia a Espanya i, per tant, certa autonomia a Catalunya, les coses canvien. Tenim l'oportunitat de redefinir l'escola, l'institut i la Universitat i l'obligació de redissenyar aquestes institucions perquè la societat havia canviat i calia donar-hi nous enfocaments. Podíem beure dels moviments pedagògics de l'Escola Nova que tanta implantació havien tingut durant la 2a República, però també calia anar més enllà, adequar-los a una nova realitat, encarar un futur... i tot això, com a país, no ho hem sabut o no ho hem pogut fer prou bé. I aquí em permeto enunciar-ne 5 raons clares:

1a. No s'ha abordat una reforma clara de la formació inicial dels docents ( i encara menys a Secundària on no s'ha fet res...).

2a. No s'ha sabut planificar i s'han anat construint centres i programes educatius a salt de mata.

3a. Les reformes implementades s'han escrit des d'un despatx i, a més, no s'ha donat temps a assentar-les, experimentar-les i treure'n conclusions. S'han anat variant a cop de decret i s'han anat reenfocant d'acord amb les prioritats del partit polític que ha governat en cada moment.

4a. S'ha perdut l'oportunitat de situar l'educació no formal al costat de l'escola, fent equip amb aquesta per dur a terme la difícil tasca d'educar.

5a. La complexitat creixent de l'alumnat i el poc suport per tractar-la que hem tingut els i les docents ha fet que, en molts casos, la prioritat de la institució escolar hagi deixat de ser l'ensenyament.

I després d'aquest període de més de 30 anys ens trobem davant d'una situació delicada que cal encarar amb molta cura però també amb molta decisió perquè, en aquests darrers quatre anys, s'ha produït un efecte inèdit en el món educatiu que és el desencís i la desafecció d'una part molt important dels i de les docents i, actualment, aquest fenomen condiciona completament allò que pot passar en un futur.

Què ha passat ? Doncs, com sempre, la suma de molts factors. Concretament, per mi, la suma d'aquests sis:

1r. S'ha permès - i fins i tot s'ha instigat- el desprestigi de la professió docent ( "mira que bé que viuen els mestres", "només els preocupa fer vacances", "encara es queixen", "i a sobre ara fan xantatge"...) a la qual se li ha qüestionat fins i tot la seva capacitat de decisió sobre mètode.

2n. Hem assistit, en 10 anys, a una complicació molt gran de la societat, amb un creixement exponencial de la diversitat en molts aspectes.

3r. No s'ha planificat ni atès correctament la formació del professorat ( ni el recolzament extern necessari) per treballar amb l'alumnat que, actualment, configura una aula.

4t. El Sistema Educatiu, en nom de la idea de la comprensivitat i de la importància del procés que fa cada alumne/a (aspectes que defenso i que crec que són altament positius) no ha sabut mantenir altres idees igualment fonamentals com ara l'exigència, el rigor i l'anàlisi de resultats . Ha semblat que, si s'apostava per una cosa, no es podia mantenir l'altra i això no és cert.

5è.Els governs no han donat prou importància real a l'educació, a la cultura i a la formació. Per molt que se n'hagin omplert la boca, l'aposta no ha estat aquesta – ni quan han governat les dretes ni quan han governat les esquerres- i això es nota.

6è. En aquests darrers temps les polítiques educatives de Catalunya han estat dirigides per persones sense coneixements sòlids, realistes i pràctics sobre la matèria i, a més, hi ha hagut una enorme manca de reflexió que ens ha abocat a una política de fets consumats i de propostes mediàtiques que han anat dificultant la tasca als centres docents que, a la vegada, han creat caos i confusió a les escoles i als instituts.

I ara som aquí... És cert - i no vull defugir-ho - que hi ha una part de la responsabilitat d'aquesta situació que recau sobre els propis ensenyants perquè hi ha alguns professionals amb actuacions i actituds que també han col•laborat en aquest desprestigi de què parlava. Però puc afirmar que són una minoria i que la resta només necessita motivació, calma i confiança per fer la seva feina en un marc tranquil que faci de les escoles i els instituts centres de qualitat. I això seríem a prop d'aconseguir-ho si:

1a. Es planifica bé una formació inicial i continuada del professorat ( la continuada, en aquests moments, ha de ser de forma urgent sobre el currículum vigent !).

2a. S' aclareix allò essencial del currículum i s'estableix, per a cada curs o cicle, la necessitat de dominar determinats continguts estructurals si l'alumne té unes condicions d'aprenentatge considerades normals.

3a. Es dóna tot el protagonisme sobre la política educativa a les escoles i als instituts en el marc d'un PROJECTE EDUCATIU de PAÍS que respongui a allò que és i a allò que necessita Catalunya i les seves circumstàncies .

4a. L'administració educativa canvia de "xip" i es posa al servei de les escoles i dels instituts i no pas a complicar-los la seva tasca.

5a. S'aconsegueix teixir convenientment l'encaix entre l'educació formal i la no formal amb l'objectiu d'una millora quantitativa i qualitativa de l'educació per als infants, els adolescents, els joves i els adults del país (obertura dels centres escolars per a la realització d'activitats d'educació no formal en hores i dies en què no es fan classes, obertura dels centres escolars als pares i mares que ho vulguin, plans educatius d'entorn com a eines metodològiques i de contingut per ajudar al progrés de pobles, barris i ciutats, etc.).

6a. El país és capaç de dissenyar, estructurar i implementar una xarxa de Serveis Socials que pugui treballar al costat dels centres educatius i de les famílies a fi d'ajudar, de forma compensatòria, persones i col•lectius que necessitin un recolzament.

La meva visió sobre l'ensenyament i l'educació, en general, al nostre país avui, és per tant ( i malgrat tot !) d'aposta de futur, de debat per avançar, de projecció... Però ens hi hem d'arremangar tots, més enllà de qui ens mani ! El repte ( i també el plaer !) de fer la feina ben feta és nostre. No deixem que ens el prenguin ni que ens l'abarateixin. En tot cas – si volen- que ens hi ajudin.

Albert Bayot i Fuertes
Sant Esteve de Guialbes, 28 de setembre de 2010.

( Un cop hem començat el curs i, als instituts que ens havíem "entusiasmat" amb l'1x1, encara esperem els ordinadors i la connectivitat...)

10 comentaris:

Sílvia ha dit...

Altre cop gràcies, Albert. Ho comparteixo pel món...

Albert Bayot ha dit...

GRàcies a tu, Sílvia. Segur que el fet de compartir-ho, ara mateix, és el millor que podem fer per anar creant un moviment d'impuls pedagògic de l'escola. Endavant.

Albert

Profe de secundària ha dit...

Un grup de professors hem aprofitat aquest dia de vaga per tornar a escriure al Conseller. Algú més s'apunta?

Assumpe: Ja sé que aquest missatge no el llegeix Vostè, però li envio igualment

Sr Conseller,

De nou li haig de dir que no faig vaga, però que aquest fet no s'ha d'interpretar com que recolzo la seva labor ni la del govern del qual forma part. En quant a les raons per les quals no en faig de vaga em remeto als missatges que vam intercanviar en la vaga (no general) anterior.

També li voldria explicar que ha arribat a les meves mans la carta oberta que el Sr Albert Bayot i Fuertes li va remetre el proppassat 15 de juliol de 2010. Malgrat que ningú m'ho a preguntat, li voldria fer saber que comparteixo les inquietuds del Sr Bayot i que m'agradaria que es puguéssin solucionar els problemes als que el Sr Bayot fa esment.

Aprofito l'ocasió per saludar-lo molt atentament.

Josep Lluís Agudo Juan ha dit...

Fa 23 anys que treballo de professor a les Terres de l'Ebre i realment em vaig sentir solidari i d'acord amb tot el que vas explicar-li al de la boca cega. Llàstima de tot el que no li vas poder dir i que comentem els docents tots els dies.

Josep Lluís Agudo Juan ha dit...

Només et volia encoratjar a tirar endavant. Sóc professor de secundària des de fa 23 anys i em sento solidari amb tot el que vas dir en la teva carta. En el tema de l'1x1 vas ser massa eufemístic però probablement ningú és capaç de dir el que passa. Potser els diaris...

Helena ha dit...

Hola Albert,
Dir-te que has posat paraules als meus pensament i estic totalment d'acord amb el que has anat dient.
A l'escola també tenim aquesta sensació!
Gràcies,
Helena

eduideas ha dit...

Escric per donar-li el meu suport i dir-li que admiro la seva carta oberta al conseller, que he llegit a través d'acesc; aquesta és la línia

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies a tots tres (Josep Lluís, Helena i "eduideas") per les vostres paraules de suport. Tinc el convenciment que només els arguments poden tenir la força de la raó i que, per tant, avançarem.

Seguirem...

Albert

Aida MF ha dit...

Hola Albert!
M'han passat el link de la teva publicació web i la trobo molt interessant, i et diré per què.
Estudio segon de Grau en Educació Infantil. Així que tot just acabo de sortir d'un ensenyament obligatori i començo a endinsar-me en el món de l'educació i estic completament d'acord amb tot el que dius.

Primerament (i com molts alumnes) em vull queixar de la falta de professionalitat d'alguns docents que "vomiten" la seva feina. La feina de un docent no es limita a la tasca de l'aula, hi ha un treball molt i molt gran darrera. Que haig d'explicar si la majoria ja sou mestres...
Sempre he considerat que la feina de mestre no hauria de ser un lloc de treball de funcionari. La gent s'acomoda, i l'educació no és cap sofà. Si així fos, reduiriem un gran nombre de mestres "inservibles" i potser començariem a parlar de docents.

en segon lloc, plasmar aquí el meu descontent sobre la formació dels futurs docents, nosaltres.
Actualment estic començat a fer pràctiques a les escoles. Com ja sabeu a segon ens comencem a introduir (per gran sort). Però arribo i me n'adono de lo inútil que han sigut les moltes teories que m'han inflat el cap durant aquet temps.
Trobeu de lògica que estigui estudiant el constructivisme per segona vegada? Trobeu de lògica que hagi treballat les teories de Piaget, Vigotsky, Bruner i companyia per dècima vegada?
Creieu lògic que estigui estudiant l'espina bífida?
Cada dia m'assec a la classe esperant trobar aprenentatges útils per a la tasca docent.
Massa palla, poca utilitat. Em dona la sensació de que estic perdent el temps.
Tot i així tinc esperança de que quan surti acabi tenint les bases necessàries.

Bé.. volia expressar unes breus paraules sobre el meu descontent en la meva formació en tots els nivells: com alumne i com a futura docent.
Agrair també a la meva tutora de pràctiques que m'ha facilitat aquest link i agrair-li tot el que m'està ensenyant. He après molt, més en 8 dies que fa que assisteixo a l'aula d'infantil que no pas en un any i mig de carrera universitaria.

Aida.

Albert Bayot ha dit...

Moltes gràcies, Aida, per la teva aportació i per les teves paraules. Què hem de fer perquè la formació dels docents sigui la que ha de ser ? Cal un canvi real de model ?

Veurem...

Albert