Cada vegada que una notícia polititza la llengua, m'envaeix un sentiment de contrarietat i de dolor. Per què no podem tractar tècnicament les qüestions tècniques ? O és que hem d'admetre que la pedagogia , la didàctica o la lingüística no són qüestions tècniques sinó ideològiques ?
Ahir, el Tribunal Suprem - que ara ja es veu amb cor no només de decidir sobre el bé i el mal sinó també sobre la naturalesa i l'essència de les coses - va dictaminar a favor que el castellà també fos vehicular a l'ensenyament a Catalunya, com si això hagués de salvar aquest noble idioma. No s'han parat a pensar, no, que el castellà, a Catalunya, és vehicular al carrer, al cinema, a la majoria de llars catalanes, al pati d'un 90 % de les escoles i instituts, a les colles d'amics, als mitjans de comunicació que es veuen i llegeixen, a les empreses i pràcticament a pertot. I, és clar, no han pensat tampoc que si a Catalunya, un dia, es va optar justament per la metodologia de la immersió lingüística en català va ser, justament, per evitar que aquesta presència majoritària del castellà a la societat acabés, de mica en mica, amb la llengua pròpia del país que ara és, a més, cooficial. No, en això no hi han pensat !
I no hi han pensat perquè per arribar a aquesta conclusió cal tenir uns mínims coneixements de la realitat sociocultural de Catalunya i també unes poques nocions de sociolingüística, a més de sentit comú... Si comptessin amb aquests suports tècnics sabrien que una llegua minoritària o minoritzada s'ha de protegir perquè així és com es preserva, realment, la llibertat lingüística i com s'aconsegueix tendir a equilibrar les dues llengües de les societats que tenen el privilegi ( per què ho és !) de no ser monolingües.
L'ensenyament de la llengua a Catalunya és una qüestió molt complexa. Molt més del que ens pensem. I admeto que, actualment, és molt millorable perquè la inèrcia ens ha dut a anar repetint certs clixés pedagògics iniciats fa trenta anys que ara caldria revisar i aquesta és una tasca urgent perquè certament els nivells de comprensió, però sobretot d'expressió oral i escrita dels nostres estudiants, ha de fer passos importants endavant.
Dic que és complexa perquè ho és en els territoris en què conviuen diverses llengües i en què la llengua dominant és "molt dominant" sobre l'altra i encara més en territoris on darrerament hi ha hagut una entrada considerable d'altres llengües. El nostre és un país multilingüe i ara més que mai. I això s'ha de gestionar amb bons criteris tècnics i, per descomptat, fugint de posicionaments ideològics que puguin, a més, utilitzar aquest bé preuadíssim que són tots els idiomes per minar la convivència i la cohesió social.
Els docents de tots els cursos i nivells hem de posicionar-nos en contra de la ingerència ideològica i reclamar, en canvi, un plantejament ordenat, seriós, i avalat tècnicament que estableixi les bases metodològiques de l'ensenyament-aprenentatge lingüístic al nostre país, considerant fins i tot que la diversitat d'entorns sociolingüístics diferents pugui portar a aplicacions diverses basades en aquests realitats també diverses.
Deixem-nos de debats estèrils i anem per feina: la llengua catalana és i ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya perquè és la llengua pròpia del territori i perquè, per culpa de les vicissituds històriques d'aquest país, actualment és minoritària o està minoritzada.
Dit això vull deixar clar que totes les llengües són un valor immens i que l'individu ha d'aprendre a respectar-les i a utilitzar correctament totes les que pugui i que estiguin al seu abast. En el nostre cas, la possibilitat natural de conèixer el castellà i utilitzar-lo lliurement quan ens convingui és un avantatge i una sort.
No permetem, doncs, que ningú malmeti aquesta nostra riquesa. Repliquem amb arguments i fem-nos respectar.
6 comentaris:
Gràcies per posar les coses al seu lloc.
Jordi Ribot
Per desgràcia el bilingüisme sempre és una direcció i et diran que per què no fer un 50% en cada idioma, parlant d'un exemple d'un paio d'un poblet que s'expressa malament en castellà... Ignorància, mala fe i política de la pitjor mena, així anem
No ho podies haver dit millor, Albert. De nou, i per no perdre el costum, el gegant ha tret el cap i ha fet ostentació del seu poder i la seva força, i sense cap mena d'argument amb un mínim d'objectivitat. Els gegants, però, també tenen el seu taló d'Aquil·les, i, nosaltres, petits com som, sabem treure el geni.
Es tracta, al capdavall, de no defallir i treballar amb rigor i coherència. El català no s'ha de defensar de res ni de ningú, perquè el català ÉS, com qualsevol altra llengua.
Una abraçada, Albert, des de les terres de Ponent.
Hola Albert novament estic totalment d'acord amb el que dius. per a mi l'ús de la llengua catalana és primordial, ja que és la nostra llengua mare, és la llengua que sentim, ja prou s'ha fet en aquests anys per desrestigiar la llengua catalana, fins al punt que en la majoria de comerços ja es dirigeixen a nosaltres en castellà, al carrer, al pati dels instituts, que és el que visc dia a dia, la llengua més usada és el castellà, no és preocupant això? on estem deixant les nostres arrels?
per cert, Albert, deixant de banda això, tot i que no et conec personalment, no sé si actualment revises el bloc, en el cas que vegis el meu missatges, si em pots dir quin és la teva adreça electrònica necessitaria enviar-te una carta d'interès personal, sinó l'enviaré per correu als serveis territorials.
Hola Lídia,
Pots enviar-me un correu a l'adreça abayotfu@gmail.com
Endavant amb la llengua.
Valentina.
Publica un comentari a l'entrada